Opinió de "Stanley Payne" sobre l'alçament de l'exercit en la Guerra Civil Espanyola

La guerra civil Espanyola va ser un enfrontament entre dos fronts, els de dretes per una part i per l’altra els de esquerres. Quan s’estudia una guerra, i encara més si és civil, no hi ha ni bons ni dolents. Però sempre en hi ha un que comença el conflicte, que és el primer a iniciar la revolta, és aquell bàndol que s’aixeca i lluita per els seus principis que creuen que son els correctes. A Espanya, el grup que es va alçar, va ser l’exercit, en la lluita per poder recuperar els principis que s’havien anat perdent en la democràcia, que segons ells eren vitals per la vida.

Stanley Payne, un historiador reconegut mundialment, va acollir una conferència sobre el cop d'estat del 18 de juliol que havia assenyalat a la II República com a culpable. Afirmava que  el govern d’esquerres eren els principals responsables per la seva destrucció de la democràcia i que havien intentat dialogar amb el Govern Executiu, amb Manuel Azaña sense èxit, perquè aquell govern "desitjava" l'alçament militar. 

L'historiador explica que Franco era un militar prudent i professional, que va rebutjar l'alçament militar i la intervenció de les Forces Armades en la política fins que va produir un col·lapse de l'Estat. Els polítics d'aquell moment de la Segona república volien realitzar una prerevolució però el pronunciament el va fer frenar i finalitzar, però a la contra és va produir una contrarevolució.

Aquest és el punt de vista de Stanley Payne sobre el motiu per l’alçament de l’exercit en contra del govern de la Segona República Española.